Símptomes de la febre tifoide: com puja la febre, els signes de perill i quina prova és fiable

La febre tifoide és una infecció pel bacteri Salmonella Typhi. Es transmet per menjar o aigua contaminats amb el bacteri, normalment a partir de les femtes d'una persona que la té o que n'és portadora. Un cop s'empassa, el bacteri es multiplica i passa a la sang.

És freqüent als llocs on l'aigua neta i el sanejament són limitats, en zones d'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Central i del Sud. Es calcula que cada any emmalalteixen de febre tifoide uns 9 milions de persones, i que en moren unes 110.000.

La febre paratifoide és una malaltia semblant causada per Salmonella Paratyphi, i es diagnostica i es tracta pràcticament de la mateixa manera.

Portadors: algunes persones conserven el bacteri al cos després que marxin els símptomes, de vegades durant mesos o anys, i el poden transmetre sense sentir-se malaltes.

Els símptomes solen començar de 6 a 30 dies després de la infecció, sovint de mica en mica:

• febre que puja una mica cada dia, arriba a entre 39 i 40°C (entre 103 i 104°F) cap al tercer o quart dia i dura més de 3 dies
• mal de cap, debilitat i cansament
• calfreds i dolors pel cos
• tos seca
• manca de gana, nàusees
• mal de panxa, i restrenyiment o diarrea, que sovint arriben després dels altres símptomes
• de vegades, una erupció de taques planes de color rosa clar (taques rosades), normalment al pit o a la panxa

Sense tractament, la febre tifoide pot durar un mes o més. Amb els antibiòtics adequats, la majoria de persones es recuperen del tot.

Les complicacions greus apareixen en aproximadament entre el 10 i el 15% de les persones ingressades a l'hospital per febre tifoide, normalment després de 2 a 3 setmanes de malaltia:

• sagnat a l'intestí
• un forat a l'intestí (perforació intestinal), que pot causar una infecció greu de la membrana que recobreix la panxa (peritonitis)
• confusió o somnolència

Demana ajuda d'urgència ara mateix si hi ha:

• dolor de panxa sobtat que no para d'empitjorar
• femtes negres o de color vermell fosc
• vòmits amb sang, o vòmits que semblen pòsit de cafè

Recaiguda: fins a un 10% de les persones tornen a tenir símptomes, normalment d'1 a 3 setmanes després de recuperar-se. Ves al metge si la febre torna després d'acabar el tractament.

Portadors: aproximadament entre l'1 i el 4% de les persones tractades encara porten el bacteri un any després. El metge pot analitzar-te les femtes abans que tornis a treballar amb aliments, en l'àmbit sanitari o amb infants petits.

• L'hemocultiu (cultiu de sang) és la prova preferida: el laboratori fa créixer el bacteri a partir d'una mostra de sang. Un sol hemocultiu el detecta en aproximadament el 50% dels casos, així que de vegades els metges en fan més d'un, idealment abans de començar els antibiòtics.
• El cultiu de moll de l'os el detecta en aproximadament el 80%, però és una prova invasiva que només es fa de vegades.
• El cultiu de femtes (coprocultiu) sol ser negatiu la primera setmana.

La prova de Widal no és fiable. Es fa servir molt perquè és barata, però pot sortir positiva en persones que no tenen febre tifoide (per exemple, després d'una infecció passada o d'una vacuna) i negativa en persones que sí que la tenen. Un resultat de Widal tot sol no hauria de decidir si tens febre tifoide ni quin antibiòtic necessites. Les proves ràpides tampoc no són gaire precises.

Els metges també fan un hemograma complet (CBC) i, on són freqüents, proves de malària i de dengue. La nostra guia del dengue explica en què es diferencia aquella febre.

La febre tifoide es tracta amb antibiòtics, que escurcen la malaltia i redueixen el risc de complicacions i de mort. L'antibiòtic que es fa servir depèn d'on s'ha agafat la infecció, perquè la resistència als antibiòtics està augmentant, fins i tot amb febre tifoide extensament resistent als fàrmacs. El metge pot demanar proves per triar el més adequat.

• Pren els antibiòtics exactament com te'ls han receptat i acaba el tractament, encara que et trobis millor. Deixar-los abans d'hora pot fer que la malaltia torni i ajuda que s'estengui la resistència.
• No compris antibiòtics sense recepta ni facis servir els que t'hagin sobrat: l'antibiòtic equivocat pot endarrerir el tractament correcte.
• La febre pot durar uns 5 dies després de començar el tractament. Si llavors no baixa, o et trobes pitjor, torna al metge.
• Descansa, beu molt líquid i menja àpats petits i senzills quan puguis. El paracetamol pot ajudar amb la febre; segueix el prospecte o pregunta-ho al farmacèutic, i per a un infant, pregunta-ho al metge.
• La febre tifoide greu es tracta a l'hospital.

Protegeix els altres: renta't bé les mans amb sabó després d'anar al lavabo i abans de tocar aliments, i no preparis menjar per a altres persones fins que el metge et digui que és segur. Quin medicament prendre, i en quina quantitat, ho decideix el metge.

• Aigua segura: beu aigua embotellada, bullida o desinfectada. Evita el gel si no està fet amb aigua segura.
• Menjar segur: menja aliments ben cuits i encara calents. Evita la llet crua. Renta la fruita i la verdura amb aigua segura, o pela-la tu mateix.
• Renta't les mans amb aigua i sabó, sobretot després d'anar al lavabo i abans de menjar o cuinar.
• Vacunes: l'OMS (WHO) recomana una vacuna conjugada contra la febre tifoide, d'una sola injecció, per a infants a partir dels 6 mesos i per a adults als països on la febre tifoide és freqüent. Els viatgers també es poden vacunar contra la febre tifoide, idealment unes setmanes abans de marxar; pregunta al metge o a un centre de vacunació internacional quina vacuna i quan. Cap vacuna no protegeix del tot, així que continua sent important vigilar el menjar i l'aigua.