Hemograma (CBC): valors normals i què diu la teva anàlisi de sang

L'hemograma és el recompte complet de cèl·lules de la sang. En anglès s'anomena CBC (complete blood count) i també el pots trobar com a FBC (full blood count) o CBP. Amb una sola mostra de sang es compten i es mesuren els tres tipus de cèl·lules de la sang:

• Glòbuls vermells, que porten l'oxigen gràcies a l'hemoglobina. L'informe inclou l'hemoglobina, el recompte de glòbuls vermells, l'hematòcrit (PCV) i els índexs eritrocitaris (VCM, HCM, CHCM, ADE; en anglès MCV, MCH, MCHC, RDW).
• Glòbuls blancs, que combaten les infeccions. El recompte total (leucòcits, WBC o TLC) i la fórmula leucocitària (DLC), que el divideix en cinc tipus.
• Plaquetes, que ajuden a coagular la sang.

El metge el demana a les revisions, quan tens cansament, febre, una infecció, morats o sagnats, abans d'una operació i per controlar malalties o medicaments que afecten la sang. Alguns informes hi afegeixen la VSG (ESR), que no forma part de l'hemograma però sovint es fa alhora.

L'hemoglobina baixa vol dir anèmia. L'OMS fa servir aquests límits: per sota de 13 g/dL en homes, per sota de 12 en dones; en l'embaràs, per sota d'11 en el primer i el tercer trimestre i per sota de 10,5 en el segon, quan la sang es dilueix de manera natural. L'anèmia pot donar cansament, falta d'aire, el cor accelerat, pell pàl·lida, marejos i mal de cap.

El VCM (MCV, la mida dels glòbuls vermells) orienta sobre la causa:

• Glòbuls vermells petits (VCM baix): sobretot per falta de ferro, per regles abundants, l'embaràs, una dieta pobra en ferro o una pèrdua lenta de sang pel tub digestiu. El tret talassèmic (portador de talassèmia), freqüent al sud d'Àsia, la Mediterrània i l'Orient Mitjà, també dona glòbuls petits, sovint amb un recompte de glòbuls vermells normal o alt.
• Glòbuls vermells grans (VCM alt): falta de vitamina B12 o d'àcid fòlic, consum habitual d'alcohol, tiroide poc activa, malalties del fetge o alguns medicaments.
• Glòbuls de mida normal: malalties de llarga durada, malaltia dels ronyons, una pèrdua de sang recent o una barreja de causes.

L'hemoglobina o l'hematòcrit alts solen ser per deshidratació, tabac o per viure a gran altitud, i menys sovint per una malaltia dels pulmons o del cor, o per una malaltia de la medul·la òssia (policitèmia).

Un recompte de glòbuls blancs alt (per sobre d'uns 11.000 per µL) sol voler dir que el cos lluita contra alguna cosa: una infecció bacteriana (sovint amb neutròfils alts), inflamació, una lesió o una operació, estrès o medicaments corticoides. També puja una mica en l'embaràs i en les persones que fumen. Els recomptes molt alts, o les cèl·lules immadures (blasts) a l'informe, s'han de revisar aviat, perquè rarament poden indicar un càncer de la sang com la leucèmia.

Un recompte de glòbuls blancs baix (per sota d'uns 4.000 per µL) és freqüent durant poc temps amb les infeccions per virus. També el poden causar alguns medicaments (com la quimioteràpia i alguns antibiòtics, antitiroidals i psiquiàtrics), la falta de B12 o d'àcid fòlic, les malalties autoimmunes i, rarament, problemes de la medul·la òssia. Si els neutròfils són baixos, augmenta el risc d'infecció; si a més hi ha febre, pot ser urgent.

Els eosinòfils alts solen indicar al·lèrgia, asma, èczema o infeccions per cucs, que són freqüents en molts països.

Les plaquetes baixes (trombocitopènia), per sota d'unes 150.000 per µL, són freqüents amb les febres per virus, sobretot el dengue. També poden venir d'alguns medicaments, de beure molt d'alcohol, de malalties del fetge, d'una melsa engrandida, de l'embaràs i de malalties immunitàries (PTI). Si les plaquetes s'agrupen al tub, el recompte pot sortir baix sense ser-ho, per això un resultat inesperat sovint es repeteix.

En el dengue, les plaquetes sovint baixen molt entre els dies 3 i 7 de la febre, just quan la febre cedeix. És la fase crítica, i els metges vigilen de prop els signes d'alarma: mal de panxa fort, vòmits repetits, sang a les genives o al nas, sang al vòmit o a les femtes, inquietud o una somnolència estranya. La xifra sola no decideix el tractament; importa més com estàs. No prenguis aspirina ni ibuprofèn si la febre pot ser dengue; pregunta al metge o al farmacèutic què pots prendre.

Les plaquetes altes (trombocitosi), per sobre d'unes 450.000 per µL, solen venir de la falta de ferro, d'una infecció o inflamació, d'una operació o de l'extirpació de la melsa. Rarament són per una malaltia de la medul·la òssia, que el metge buscarà si el recompte continua alt.

• És una mostra petita de sang d'una vena (o una punxada al taló o al dit en els nadons). No cal anar en dejú per a un hemograma, tret que altres proves del mateix dia ho demanin.
• Els resultats solen estar el mateix dia, sovint en poques hores.
• Beu com sempre: la deshidratació pot fer que l'hemoglobina i l'hematòcrit surtin més alts.
• Explica al laboratori si has estat malalt fa poc, si estàs embarassada i quins medicaments prens, perquè poden canviar els recomptes.
• Si alguna cosa no quadra, sovint es mira un frotis de sang perifèrica (les cèl·lules al microscopi) o es repeteix la prova.

• Mira el conjunt. Un sol valor una mica fora de l'interval, amb tota la resta normal i sense símptomes, és freqüent i sovint no vol dir res.
• Repeteix-lo després d'una malaltia. Els refredats i altres infeccions poden alterar els glòbuls blancs i les plaquetes durant un parell de setmanes.
• Cal trobar la causa de l'anèmia, no només tractar-la: les proves següents habituals són l'estudi del ferro (ferritina), la B12 i l'àcid fòlic.
• Els suplements de ferro, B12 i àcid fòlic els ha de decidir el metge. Prendre ferro sense una anàlisi pot amagar una causa que cal trobar, i massa ferro és perjudicial.
• Menja per tenir una sang sana: ferro (llenties, mongetes, verdures de fulla verda, carn, peix, ous, cereals enriquits) amb vitamina C, i B12 dels làctics, els ous, el peix o aliments enriquits si ets vegetarià o vegà.