Anàlisi de vitamina D: valors normals, símptomes del dèficit i d'on treure-la

La vitamina D manté forts els ossos i els músculs, i tenir-la baixa és molt habitual. T'expliquem com llegir el resultat de 25-OH vitamina D i què la fa pujar de debò.

Actualitzat · Fonts

Resposta ràpida

Quin és el nivell normal de vitamina D?

La vitamina D es mesura com a 25-hidroxivitamina D. Per sota de 20 ng/mL (50 nmol/L) hi ha dèficit, i per sota de 12 ng/mL (30 nmol/L) està molt baixa. La majoria d'experts consideren que 20 ng/mL o més és suficient per a la salut dels ossos, i molts laboratoris posen de 30 a 100 ng/mL com a rang de referència. Per sobre d'uns 50 ng/mL no aporta cap benefici extra, i els nivells molt alts poden fer mal.

Explica'm l'informePregunta pel meu resultat

Informació de salut, no consell mèdic. El teu metge coneix tota la teva situació; pregunta-li pel teu resultat.

Taula de valors

Taula de nivells de vitamina D

25-hidroxivitamina D (25-OH D, l'anàlisi habitual de vitamina D). ng/mL × 2,5 = nmol/L. Compara el teu resultat amb el rang del teu laboratori, que surt a l'informe.

Resultatng/mLnmol/LQuè sol voler dir
Molt baixaMenys de 12Menys de 30Augmenta el risc d'ossos tous (raquitisme en nens, osteomalàcia en adults). Cal tractar-la.
Dèficit12 a 1930 a 49Massa baixa per tenir els ossos sans. Normalment es tracta.
Insuficient20 a 2950 a 74Suficient per a la majoria de gent segons l'IOM; alguns laboratoris i experts prefereixen 30 o més.
Suficient30 a 5075 a 125Un nivell sa per als ossos i els músculs.
AltaMés de 50Més de 125Cap benefici extra. Sol venir dels suplements; val la pena revisar la dosi.
Massa altaMés de 150Més de 375Risc d'intoxicació per vitamina D i de calci alt. Cal anar al metge.

Molts laboratoris posen de 30 a 100 ng/mL com a «normal». Les guies no coincideixen en si n'hi ha prou amb 20 o amb 30 ng/mL, però sí que coincideixen que per sota de 12 és massa baixa i que passar de 50 no ajuda.

Aliments amb vitamina D

Quantitats aproximades segons l'Office of Dietary Supplements dels NIH. Molt pocs aliments en són rics, per això importen el sol i, de vegades, els suplements.

AlimentRació habitualVitamina D (aprox.)
Oli de fetge de bacallà1 cullerada1360 IU (34 mcg)
Salmó cuit85 g570 IU (14 mcg)
Bolets cultivats amb llum UV½ tassaunes 360 IU (9 mcg)
Llet enriquida1 tassaunes 120 IU (3 mcg)
Cereals d'esmorzar enriquits1 racióunes 80 IU (2 mcg)
Tonyina en conserva al natural85 g40 IU (1 mcg)
Rovell d'ou1 ou gran44 IU (1 mcg)

La ingesta diària de referència general és de 600 IU (unitats internacionals; 15 mcg) per als adults fins als 70 anys i de 800 IU (20 mcg) per als més grans de 70. Per tractar un dèficit es fan servir dosis més altes, que decideix el metge.

Per a què serveix la vitamina D?

La vitamina D ajuda l'intestí a absorbir el calci i el fòsfor, els minerals que construeixen i mantenen forts els ossos i les dents. També ajuda els músculs a funcionar bé i té un paper en el sistema immunitari.

La pell fabrica vitamina D quan li toca el sol (els raigs UVB), i una part més petita prové dels aliments. El fetge la transforma en 25-hidroxivitamina D, que és el que mesura l'anàlisi de sang, perquè reflecteix les reserves de les últimes setmanes. Després els ronyons en fan la forma activa.

La vitamina D2 i la D3 fan pujar el nivell totes dues; la D3 (colecalciferol), la que fa la pell, tendeix a pujar-lo una mica més i a durar una mica més. A l'informe, l'anàlisi sovint surt com a 25-OH vitamina D, vitamina D total o vitamina D3.

Què vol dir tenir la vitamina D baixa?

Tenir la vitamina D baixa és molt habitual, també en països assolellats, perquè molta gent passa la major part de les hores de llum a dins. És més fàcil que la tinguis baixa si:

  • passes poc temps a l'aire lliure, et tapes la major part de la pell o vius lluny de l'equador i és hivern
  • tens la pell fosca, que fa menys vitamina D amb el mateix sol
  • ets gran, perquè la pell en fa menys amb l'edat
  • tens sobrepès, perquè la vitamina D es guarda al greix
  • estàs embarassada o dones el pit, o el teu nadó pren només llet materna
  • tens celiaquia, malaltia inflamatòria intestinal, malaltia del fetge o del ronyó, o t'han fet cirurgia de l'obesitat
  • prens alguns medicaments, com alguns antiepilèptics o corticoides durant molt de temps

Els signes de vitamina D baixa sovint són vagues o no n'hi ha. Poden ser cansament, dolor d'ossos o d'esquena, músculs adolorits o febles (sobretot en pujar escales o en aixecar-se d'una cadira), rampes, ànim baix i posar-se malalt sovint. Amb el temps, els nivells baixos fan els ossos més prims (osteoporosi), i un dèficit greu els estova: raquitisme en nens i osteomalàcia en adults.

La vitamina D pot estar massa alta?

Sí, però gairebé només per prendre massa suplements. Amb el sol no se'n pot tenir massa, i els aliments rarament n'aporten gaire.

Per sobre d'uns 50 ng/mL (125 nmol/L) no hi ha cap benefici més. Per sobre d'uns 150 ng/mL (375 nmol/L), la vitamina D pot fer pujar massa el calci de la sang. Els signes són set, orinar molt, nàusees i vòmits, restrenyiment, cansament, confusió i, amb el temps, pedres al ronyó o danys als ronyons.

La vitamina D a dosis altes es ven molt i de vegades es pren durant mesos sense cap anàlisi. Si en prens, pregunta al metge quant de temps has de continuar i quan t'has de tornar a fer l'anàlisi.

D'on surt la vitamina D: sol i aliments?

El sol és la font principal per a la majoria de gent. Exposar la cara, els braços i les cames al sol del migdia una estona curta la majoria de dies, sense protector solar i sense cremar-se, ajuda la pell a fer vitamina D. El temps que necessites depèn del to de pell, d'on vius i de l'època de l'any: la pell clara pot necessitar de 10 a 15 minuts, i la fosca, més. El sol a través d'un vidre no serveix, i estar molta estona al sol sense protecció augmenta el risc de càncer de pell, així que no deixis mai que la pell se't cremi.

Els aliments hi ajuden una mica: peix blau (salmó, verat, sardines), oli de fetge de bacallà, rovell d'ou, bolets cultivats amb llum UV i aliments enriquits amb vitamina D, com algunes llets, begudes vegetals, iogurts, cereals i olis de cuina. Les persones vegetarianes i veganes solen dependre del sol, dels aliments enriquits i, quan cal, dels suplements.

Com es fa l'anàlisi de vitamina D?

  • És una petita mostra de sang d'una vena. No cal estar en dejú, tret que ho necessitin altres anàlisis del mateix dia.
  • L'anàlisi que has de demanar és la 25-hidroxivitamina D (25-OH D). La de «1,25-dihidroxi» és una altra prova, d'especialista.
  • Si prens vitamina D, continua prenent-la com sempre tret que el metge et digui una altra cosa, i digues al laboratori quina dosi prens.
  • Els nivells solen ser més baixos al final de l'hivern i més alts al final de l'estiu.
  • Els resultats solen arribar en un o dos dies.

Qui s'ha de fer l'anàlisi de vitamina D?

Els adults sans sense símptomes normalment no necessiten anàlisis rutinàries de vitamina D; la guia de 2024 de l'Endocrine Society desaconsella fer-les de rutina a la majoria de persones de menys de 75 anys. Té sentit fer-la si:

  • tens dolor d'ossos, debilitat muscular, caus sovint o t'has fet una fractura amb una caiguda lleu
  • tens osteoporosi o te la tracten
  • tens problemes que afecten l'absorció (celiaquia, MII, cirurgia de l'obesitat) o una malaltia del fetge o del ronyó
  • prens medicaments que fan baixar la vitamina D
  • prens vitamina D a dosis altes, per comprovar que el nivell no és massa alt
  • estàs fent tractament, normalment uns 3 mesos després de començar, quan el nivell ja s'ha estabilitzat

Tens la vitamina D baixa? Què ajuda?

  • Pren el sol amb seny: estones curtes a l'aire lliure la majoria de dies, sense cremar-te.
  • Menja aliments amb vitamina D: peix blau, ous, bolets cultivats amb llum UV i llet, cereals o olis enriquits.
  • Suplements: segueix el pla del metge. Per tractar un dèficit es fan servir dosis més altes durant un temps concret, i la dosi adequada depèn del teu nivell, el teu pes i la teva salut. No prenguis vitamina D a dosis altes durant mesos sense fer-te anàlisis; massa vitamina D fa pujar el calci i pot danyar els ronyons.
  • El calci també compta: els làctics, les begudes vegetals enriquides, el mill africà (ragi), el sèsam, les verdures de fulla verda i el tofu ajuden la vitamina D a construir os.
  • Torna a fer-te l'anàlisi al cap d'uns 3 mesos de tractament, com t'indiqui el metge.

Quan anar al metge

Demana hora

  • Tens la vitamina D per sota de 12 ng/mL (30 nmol/L): ves al metge de capçalera en un termini d'1 a 2 setmanes per planificar el tractament i mirar el calci.
  • La tens per sota de 20 ng/mL (50 nmol/L) i tens dolor d'ossos, debilitat muscular o caus sovint: ves al metge de capçalera en un termini de 2 a 4 setmanes.
  • La tens per sobre de 100 ng/mL (250 nmol/L), o fa mesos que prens vitamina D a dosis altes sense cap anàlisi: ves al metge en el termini d'una setmana per mirar el calci i revisar la dosi.
  • Estàs embarassada, dones el pit o tens cura d'un nadó i tens dubtes sobre la vitamina D: pregunta-ho al metge o a la llevadora a la pròxima visita.

Demana ajuda d'urgència ara mateix (truca al número d'emergències local) si algú té:

  • confusió, vòmits forts, molta set i debilitat, o el cor irregular mentre pren vitamina D a dosis altes (pot ser calci alt)
  • espasmes musculars, formigueig al voltant de la boca o una convulsió, sobretot si se sap que té la vitamina D o el calci molt baixos

Un valor de vitamina D per si sol mai no és una urgència. Aquests signes sí que ho són.

Ja tens el resultat de vitamina D? Entén tot l'informe.

Saluvo et llegeix tot l'informe amb paraules clares, en el teu idioma: vitamina D, calci, B12 i la resta, quins valors estan fora de rang i què preguntar al metge.

Explica'm l'informe

Gratis per començar. Afegeix una foto o un PDF de l'informe; dos models d'IA en llegeixen cada valor.

Preguntes freqüents

  • L'anàlisi de vitamina D mesura la 25-hidroxivitamina D (25-OH D) a la sang, la forma que mostra quanta vitamina D té el cos guardada de les últimes setmanes. També s'anomena vitamina D3, vitamina D total o 25-OH vitamina D. Serveix per detectar un dèficit i per comprovar si els suplements funcionen.

  • Per sota de 20 ng/mL (50 nmol/L) hi ha dèficit, i per sota de 12 ng/mL (30 nmol/L) està molt baixa. 20 ng/mL o més és suficient per a la majoria de gent segons l'Institute of Medicine dels Estats Units, i molts laboratoris posen de 30 a 100 ng/mL com a normal. Per sobre d'uns 50 ng/mL no aporta cap benefici extra.

  • Molta gent no té cap símptoma. Quan n'hi ha, poden ser cansament, dolor d'ossos o d'esquena, músculs adolorits o febles (sobretot en pujar escales o en aixecar-se), rampes, ànim baix i infeccions freqüents. Un dèficit greu i de molt de temps estova els ossos i causa raquitisme en nens i osteomalàcia en adults.

  • Sobretot, que la pell rep massa poc sol: passar la major part del dia a dins, anar molt tapat, tenir la pell fosca, l'edat avançada o l'hivern lluny de l'equador. El sobrepès, l'embaràs, la celiaquia, la malaltia inflamatòria intestinal, les malalties del fetge o del ronyó, la cirurgia de l'obesitat i alguns medicaments també la fan baixar.

  • Pocs aliments en tenen gaire. Els millors són l'oli de fetge de bacallà, el peix blau com el salmó, el verat i les sardines, el rovell d'ou, els bolets cultivats amb llum UV i els aliments enriquits amb vitamina D, com algunes llets, begudes vegetals, iogurts, cereals i olis de cuina. Per a la majoria de gent, el sol continua sent la font principal.

  • Ajuda exposar la cara, els braços i les cames al sol del migdia una estona curta la majoria de dies, sense protector solar i sense cremar-se. La pell clara pot necessitar de 10 a 15 minuts; la fosca, més. El sol a través del vidre no serveix. No deixis mai que la pell se't cremi, perquè augmenta el risc de càncer de pell.

  • Sí, gairebé sempre per suplements a dosis altes, no pel sol ni pels aliments. Els nivells molt alts (per sobre d'uns 150 ng/mL) poden fer pujar el calci de la sang i causar set, ganes d'orinar sovint, nàusees, vòmits, confusió i, amb el temps, danys als ronyons. Si prens vitamina D a dosis altes, pregunta al metge quant de temps has de continuar i quan t'has de tornar a fer l'anàlisi.

  • La vitamina D3 (colecalciferol) és la forma que fa la pell amb el sol i la que hi ha als aliments d'origen animal; la vitamina D2 (ergocalciferol) prové de plantes i fongs. Totes dues fan pujar el nivell de vitamina D, i la D3 tendeix a pujar-lo una mica més. L'anàlisi de sang les mesura juntes com a 25-hidroxivitamina D.

  • No. Pots menjar i beure normalment abans de l'anàlisi de vitamina D. Si el mateix dia et fan altres anàlisis, com la glucosa en dejú o el perfil lipídic (colesterol), segueix les instruccions de dejuni d'aquestes. Si prens suplements de vitamina D, continua prenent-los tret que el metge et digui una altra cosa.

  • Amb el tractament que et marqui el metge, els nivells solen pujar en 6 a 12 setmanes, per això normalment es repeteix l'anàlisi uns 3 mesos després de començar. Símptomes com els dolors i el cansament poden trigar uns quants mesos a millorar. Després, mantenir el nivell sovint demana sol regular, aliments que en tinguin i, de vegades, un suplement diari més petit.

  • Els adults sans normalment no necessiten anàlisis de rutina. Té sentit fer-la si hi ha dolor d'ossos, debilitat muscular, caigudes freqüents, una fractura per una caiguda lleu, osteoporosi, problemes d'absorció com la celiaquia, malaltia del fetge o del ronyó, alguns medicaments de llarga durada, o si es pren vitamina D a dosis altes.

  • Sí. La vitamina D ajuda l'intestí a absorbir el calci dels aliments, i sense prou vitamina D el cos no pot construir ni mantenir uns ossos forts per molt calci que mengis. Per això els consells per als ossos solen anar junts: prou vitamina D, i calci dels làctics, les begudes vegetals enriquides, el mill africà (ragi), el sèsam, les verdures de fulla verda o el tofu.

Altres anàlisis explicades

Blog

Fonts

  1. MedlinePlus: Vitamin D test
  2. NIH Office of Dietary Supplements: Vitamin D fact sheet
  3. NHS: Vitamin D
  4. Institute of Medicine: Dietary reference intakes for calcium and vitamin D (2011)
  5. Endocrine Society: Vitamin D for the prevention of disease guideline (2024)
  6. Demay MB et al. Vitamin D for the prevention of disease: an Endocrine Society guideline. J Clin Endocrinol Metab 2024

Actualitzat . Informació de salut, no consell mèdic. El teu metge coneix tota la teva situació; pregunta-li pel teu resultat.