Les pedres al ronyó (càlculs renals) són trossos durs, com petits còdols, que es formen en un ronyó o en tots dos quan s'acumulen substàncies químiques a l'orina. Poden ser tan petites com un gra de sorra o tan grans com un pèsol, i rarament molt més grans.
Són freqüents: als Estats Units, aproximadament l'11% dels homes i el 6% de les dones en tenen alguna almenys un cop a la vida. Si ja n'has tingut una, és més probable que en tinguis una altra.
- Les pedres petites sovint no donen cap símptoma i surten amb l'orina sense que te n'adonis.
- Les pedres més grans, o les que es queden encallades al conducte que va del ronyó a la bufeta, poden bloquejar el pas de l'orina i causar un dolor fort o sagnat.
| Tipus de pedra | Què vol dir |
|---|---|
| Calci (oxalat de calci o fosfat de calci) | Els tipus més freqüents |
| Àcid úric | Es pot formar quan l'orina té massa àcid |
| Estruvita | Es pot formar després d'una infecció d'orina |
| Cistina | Rara; la causa una malaltia hereditària |
La nostra guia de l'àcid úric i la gota explica l'àcid úric alt, que també pot causar pedres.


