L'àcid úric és un producte de rebuig. El cos el fabrica quan descompon les purines, unes substàncies naturals que hi ha a les teves pròpies cèl·lules i en alguns aliments i begudes. Normalment es dissol a la sang i els ronyons l'eliminen per l'orina.
S'acumula quan el cos en fabrica massa o els ronyons no n'eliminen prou. Un nivell alt s'anomena hiperuricèmia. És freqüent, i moltes persones amb un nivell alt no en tenen mai cap problema.
Però quan el nivell es manté alt, l'àcid úric pot formar cristalls diminuts en forma d'agulla dins i al voltant de les articulacions i als ronyons. Aquests cristalls són els que causen els símptomes: la gota a les articulacions i les pedres al ronyó.
Què es considera alt? Cada laboratori posa el seu propi interval normal a l'informe, i abans de la menopausa les dones solen tenir nivells una mica més baixos que els homes. El valor amb què actuen els metges segons la guia del Regne Unit és 360 micromol/L (6 mg/dL): a partir d'aquest valor, la gota és més probable en una persona amb símptomes, i el tractament de la gota busca mantenir el nivell per sota. Per comparar unitats, 1 mg/dL equival a uns 60 micromol/L.



