Hemoglobina glicada (HbA1c): valors normals, taula i què vol dir el teu resultat

L'HbA1c és l'hemoglobina glicada (també en diuen hemoglobina glicosilada, A1C o HbA1c). L'hemoglobina és la proteïna dels glòbuls vermells que porta l'oxigen. El sucre de la sang s'hi enganxa, i com més sucre hi ha hagut, més hemoglobina en queda recoberta.

Els glòbuls vermells viuen uns tres mesos, així que l'HbA1c reflecteix la mitjana del sucre a la sang dels últims dos o tres mesos, i l'últim mes és el que més hi compta. Per això és tan estable: un sopar dolç o un matí d'estrès gairebé no la mouen, i no cal anar en dejú abans de la prova.

Els metges la fan servir de tres maneres: per detectar la diabetis i la prediabetis, per veure si el tractament de la diabetis funciona i per valorar el risc de complicacions de la diabetis amb el temps.

L'HbA1c es pot convertir en una glucosa mitjana estimada (eAG), la mitjana que donaria un glucòmetre si et fessis controls a totes hores. La conversió ve de l'estudi ADAG (Nathan i col·laboradors, Diabetes Care, 2008).

Aquesta xifra és una mitjana. Dues persones amb la mateixa HbA1c poden tenir dies molt diferents: una molt estable i l'altra amb pujades i baixades. Si fas servir un glucòmetre o un sensor, aquestes lectures expliquen la resta de la història.

Del 5,7% al 6,4% (prediabetis). El sucre de la sang ha estat més alt del normal, però no en el rang de diabetis. És freqüent, normalment no dona símptomes i és el millor moment per actuar: en el Diabetes Prevention Program dels Estats Units, les persones que van perdre un 7% del pes i es van mantenir actives van reduir a menys de la meitat el risc de tenir diabetis tipus 2.

6,5% o més (rang de diabetis). Un sol resultat aquí no és un diagnòstic per si mateix. Si no tens símptomes clars de sucre alt, el metge repeteix l'HbA1c o fa una glucosa en dejú o una corba de glucosa (prova de tolerància a la glucosa) per confirmar-ho.

Ja tens diabetis? Si puja per sobre del teu objectiu, normalment cal revisar el pla: els medicaments, el menjar, l'activitat, el son, l'estrès i altres malalties la poden fer pujar. Porta la xifra al metge que et tracta la diabetis en lloc de canviar res pel teu compte.

L'HbA1c també pot sortir més alta que la teva mitjana real si tens anèmia per falta de ferro, falta de vitamina B12 o d'àcid fòlic, una malaltia dels ronyons avançada, o si t'han extirpat la melsa.

Per a la majoria de persones sense diabetis, un resultat a la part baixa del rang normal és simplement una bona notícia.

Pot sortir més baixa que la teva mitjana real quan els glòbuls vermells es renoven més de pressa del normal: després d'una pèrdua de sang important o d'una transfusió, amb alguns tipus d'anèmia, a la segona meitat de l'embaràs, amb una malaltia dels ronyons avançada tractada amb eritropoetina o amb algunes malalties del fetge. Algunes variants de l'hemoglobina (com el tret de cèl·lules falciformes, o l'HbE, freqüent al sud i al sud-est d'Àsia) poden fer que alguns mètodes de laboratori donin valors baixos o alts.

Si prens insulina o pastilles per baixar el sucre i tens l'HbA1c molt baixa, pot voler dir que tens hipoglucèmies sovint. Val la pena trucar al metge, sobretot si has tingut episodis de tremolors, suor o confusió.

Com que l'HbA1c depèn dels glòbuls vermells, els metges fan proves de glucosa (glucosa en dejú, corba de glucosa o fructosamina) quan:

• estàs embarassada, sobretot per a la diabetis gestacional, que es busca amb una corba de glucosa
• has perdut molta sang fa poc o t'han fet una transfusió
• tens anèmia, una variant de l'hemoglobina o una malaltia avançada dels ronyons o del fetge
• pot ser que comenci una diabetis tipus 1 de manera ràpida, sovint en un infant o una persona jove amb set i pèrdua de pes, i no és segur esperar tres mesos que l'HbA1c ho reflecteixi

• No cal anar en dejú. Pots menjar i beure com sempre.
• És una mostra petita de sang d'una vena del braç, o una punxada al dit en alguns centres.
• Els resultats solen estar el mateix dia o en un o dos dies.
• Explica al laboratori o al metge si estàs embarassada, si tens anèmia o una malaltia dels ronyons, o si t'han fet una transfusió o has tingut un sagnat important en els últims tres mesos.

Aquests són els intervals habituals dels Standards of Care de l'ADA:

• Resultat normal, sense diabetis: als adults se'ls fa a partir dels 35 anys, o abans si tenen sobrepès i altres factors de risc, i cada tres anys si continua normal.
• Prediabetis: un cop l'any.
• Diabetis, dins de l'objectiu: com a mínim dos cops l'any.
• Diabetis, amb canvi de tractament recent o fora de l'objectiu: cada tres mesos, aproximadament.

L'HbA1c es mou a poc a poc, així que qualsevol canvi triga dos o tres mesos a notar-se.

• Mou-te més. Uns 150 minuts a la setmana de caminar a bon ritme o una activitat semblant, repartits en la majoria de dies, i una mica d'exercici de força.
• Canvia les begudes ensucrades i els farinacis refinats (te endolcit, sucs, pa blanc, plats grans d'arròs) per aigua, verdura, llegums i cereals integrals.
• Perd una mica de pes si en tens de més. Perdre entre un 5% i un 7% del pes ja fa una diferència que es nota a les anàlisis.
• El son i l'estrès també compten. Dormir poc i l'estrès continuat fan pujar el sucre.
• Els medicaments els decideix el metge. Molta gent els necessita, i no és cap fracàs. No comencis, deixis ni canviïs mai un medicament per a la diabetis sense parlar-ne amb el metge.